Adéu, turons de Marsella,
Ja se'n van els mariners.
Tot just hem hissat la vela
Es gira un oratge fresc.
Aquell pinar de la costa
Deu ser ple de cants d'ocell;
Si no sentim l'ocellada
Ens duu romaní l'oreig.
Quin goig, de bon dematí,
Seguir la darrera estrella:
No hi ha lliri sense flor
Ni barco sense bandera.
Infla't vela, llisca, vela!
Com s'allunya la giutat!
Guaita l'or clar de la platja
I a dalt de tot el cel clar.
Timoner, potser sospires?
L'enyorança t'ha punxat?
El gallaret llengoteja
I enjoia tota la nau.
Quin goig, cremant sobre els pals,
El gallaret de la festa:
No hi ha lliri sense flor
Ni barco sense bandera.
Adéu, turons de Marsella!
Adéu, la noia I el pi!
No ens espanten les ventades
Ni la boira de la nit.
Si el vent xiula entre les cordes,
Demà el mar serà ben llis.
A cada port ens espera,
Amorós, un llavi fi.
Quin goig, tornant de la mar,
El petó d'una donzella:
No hi ha lliri sense flor
Ni barco sense bandera.