Closos els ulls somnio encara,
Que encara et pugués fer saltar,
Que encara sentissis desig per mi.
Que puguéssis estar aquí,
Que pugués fondre'm en tu,
Profundament, avui I demà...
Però només et queda la por
De tornar a caminar sola.
Ni una engruna d'amor...
I vas allunyant-te sense saber-ho.
El son està infestat de malsons,
En la vigília hi brilla el buit
(i) no el sol,
Les hores són trastos que cal anar apartant.
I volello cap a temps impossibles,
Que ni existeixen, ni vénen, ni viuen,
Que són fruit podrit del meu inútil desig.
Però allà on et busco hi trobo un rostre trist I avorrit...
Una cantonada
Que no puc il.luminar.
I ploc fred I suat sobre mullat.
Això és arribar tard.
I això és haver arribat tard.
I això és arribar tard.
Això és massa tard!!!
T'he vist avui de nou en somnis,
Tant bella, freda, sexual I distant.
Feliçment severa: rient I cardant.
Cantar-te algun dels meus planys.
Dibuixar-te un mar d'estels.
Tot és en va. T'en vas I no tornaràs.
I dic adéu als meus pocs amics.
I voldria tenir una llàgrima a l'ull.
Però és un final sec I estèril
Com el camí que s'alça davant.
Tard, tard, tard...